3er Tram : Puigcerdà – Ax les Thermes
Com em vaig assabentar: Des de fa un temps que sortim a fer els dijous a la nit, marxes en Btt, (la nocturna) i tot i que encara no conec a tots els beteters, hi ha molt bon ambient...en una de les marxes vaig conèixer a l'Aureli, un noi molt maco (un tros de pa), que m'explicava que havia fet feia unes setmanes la part Catalana del Camí dels Bons Homes, i que l'havia fet sol, perquè els amics l'havien deixat tirat... però que li quedava la part Francesa des de Puigcerdà fins a Montsegur ( l'últim reducte Càtar) Vam acabar la nocturna i em va quedar la conversa voltant pel cap, així què, aprofitant que tenia el seu telèfon, li vaig preguntar si hi podia anar-hi i em va enviar la crònica i el track del perfil de la primera part, perquè anés fent-me a la idea... Equipatge: Com que havíem d'anar tots els quilòmetres carregats amb la motxilla, s'havia d'ajustar el pes i per tant la roba, amb un parell de mudes, una petita farmaciola, una petita bossa d'aseo, calçat per després i el més important tot i que la gent no ho pensa, menjar liofilitzat, barretes, electròlits i una bossa camelbak i com no, un impermeable. Castelldefels-Puigcerdà: Havíem acordat agafar el mateix tren per trobar-se, jo surto de Castelldefels direcció Sants, el tren va amb retard, a Viladecans va pujar l'Aureli i al Prat en Rafa, em voltava per el cap, què feia jo amb dos homes que no coneixia de res o quasi res, on passaríem 2 dies i no sabia si em suportarien o m'engegarien a la primera de comptes. Ens quedaven 3 hores de viatge que ens servirien per conèixer-nos més, i veritat que si, vàrem xerrar de molts temes diferents: bicicletes, materials, curses, pedalejades, família, feina, etc... Vàrem compartir sopar al tren, l'entrepà de l'Aureli (Pa de Llet, tomaca i advocat), la meva escalivada, com bons companys. Ja a Puigcerdà, son les 22'30h i ens adrecem cap a la pensió on passarem la nit, carrers força empinats, descarreguem les bosses i baixem a donar un tomb, el poble estava mig desert, així que vàrem fer una cervesa ràpida i tornarem per dormir una mica. Havíem quedat a les 7h al replà de l'escala per esmorzar i començar l'aventura. Estació de Puigcerdà ( 7:30 h ) Sortim des de davant de l'estació de tren de Puigcerdà, per inicialitzar GPS i Road-Book, ens encarem per una pujada per sortir de Puigcerdà fins que trobem el camí, creuem un riu, unes vies de tren, em sembla que estic a un altre país, (car que ja estàvem a França), el primer poble (La tour de Querol) on parem a beure, ens dirigim a Porta, passem per sendes molt suaus i maques, segons el road-book, hem de fer uns quants qms de carretera que no veuré mai, l'Aureli ens porta per una variant (La Vall de Campcardós) preciosa però, on hem de carregar les bicicletes al coll en varies ocasions, hi ha unes rampes molt fortes, que després baixem per arribar a Porta, en la Gitê d'etape ens posen el segell i continuem.
Vall de Campcardós ( 9:40 h)
Sortim de Porta i ens desviem del GR (per sort, quina pujada...) per passar per unes sendes força espesses, allà sortim a la carretera, entrem a Portè i des d'allà hem de pujar (Le Porté-Puymorens 1920m) 7qms d'asfalt, suaus on Rafa es pica amb un ciclista....ja,ja,...Pujat el coll de Pimorent ens desviem cap a la dreta i continuem pujant uns metres, hem d'agafar una pista que ens portarà fins al fons d'una vall, passant per el mig d'un bosc frondós de pins i avets on la senda fa uns ziga-zaga molt pronunciats i on crec que vàrem caure tots tres mentre baixàvem.
Porta (10:30 h ) Coll de Puymorens (12:00 h )
Puigcerda – Mérens les Vals
Arribem a la carretera que ens portarà a l'Ospitalet (Hospitalet-près-l'Andorre, 1.429m). Era hora de dinar, però convençuts que al següent poble Merenç-de-las-Vals hi hauria algun refugi per menjar, prosseguirem el viatge. Aquells qms els recordaré sempre per la quantitat d'Ortigues i Esbarzers que tenien els corriols, (sort que l'Aureli ja ens havia preparat en alguna nocturna) i en aquell tram vaig perdre les ulleres i la bomba de la bicicleta, Arribarem a Merenç les Vals en vàrem refrescar a una font, anàrem cap a la Gite d'etape i no hi havia ningú, estava obert i vàrem entrar per descansar una estona, i acabarem dinant uns batuts liofilitzats d'Enerzona que ens van ajudar força, tot i que el Rafa se'n burlava comparant-lo amb un plat de macarrons...
Sortirem de l'alberg i ens quedava el mes Heavy, tot i que no ho sabíem, va començar a tronar i llampegar, durant una pujada contínua d'uns 3kms (Rafa li deia a l'Aureli: anem cap a la tronada, però l'Aureli li deia que la deixàvem enrera....jo no tenia ni forces per replicar...), i de sobte s'acaba la pista, com??... Quéeeee???....hem de començar a enfilar-nos bosc a través durant 700mts, per unes rampes plenes de pedres i arrels, gairebé amb les bicicletes al coll, quan es podia, ja que les fèiem servir de bastó....(jo vaig arribar exhausta, i a falta d'uns metres en Rafa i l’Aureli em van venir a ajudar, prometo que si dura 10mts més aquella rampa, hagués llençat la bicicleta barranc avall...) Bosc de Couillet de Bergon (16:15h )
Merens les vals – Ax-les-Thermes
Total: 62 qm i 2.025 m desnivell
Ax-les-Thermes ( 18:00 h )
Un cop dalt sortim a una pista i va començar a pedregar i a ploure fort, gràcies a l'Aureli que em va insistir que agafés l'impermeable, encara ens esperaven uns qms de baixada per una pista amb molta pendent,(havíem de baixar gairebé 600m fins al proper poble, 'Petches 950m' on hauríem de trencar per anar-hi camí d' Orgeix i direcció a Orlú. Com que era tard i n'estàvem molls fins als ossos, vàrem decidir anar cap a Ax-les-Thermes, que era un poble gran on podríem trobar hostatge. En entrar al poble vàrem preguntar a un senyor que n'estava al balcó i li va fer gràcia que siguéssim catalans, així que ens va recomanar un hotel 'Le Grillon' (on ens van tractar molt bé). I ens ho vam passar molt bé, vàrem rentar i eixugar la roba xopa, vàrem berenar i vàrem anar a veure el futbol i fer unes birres després de sopar, això si, envoltats de gavatxos, que em miraven malament quan animaven a Brasil. El cansament, el sopar i les cerveses em van fer dormir d'un tiró, però a les 6:30h va sonar el despertador, havíem de continuar el viatge, i tot i que no en tenia cap gana de deixar aquella comoditat, vaig recollir les coses i quasi vaig caure d'espatlles al veure “le petit dejour” que ens havien preparat (una passada tot estava boníssim).
No hay comentarios:
Publicar un comentario